Publicat per: lavoltaalblog el: novembre 3, 2009
Per si ahir no n’haguéssim tingut prou, dediquem avui un segon dia a fer un intensiu sobre temples i santuaris. Aquest cop ens dirigim cap a Kamakura, al sud de Tokyo. Abans, però, no perdonem l’esmorzar del ryokan… és que el viatjar diuen que fa gana!

Kamakura va ser capital del Japó entre 1185 i 1333. Com a resultat, disposa actualment de 19 santuaris sintoistes i 65 temples budistes. Nosaltres, lluny de voler fer la gran marató dels temples del Japó, ens centrarem només en els més importants.
Així doncs, un cop esmorzats, agafem fàcilment el tren amb el nostre JR Pass i, de bon matí, baixem a l’estació de Kita Kamakura. Al costat mateix hi tenim el temple Engaku-ji, important centre zazen (de meditació) des de l’era Meiji. Quan al Japó es parla de temple o santuari, ens referim realment a tot un complex d’edificis i sub-temples. Aquest és el cas d’Engaku-ji, on per fer-ne un recorregut sencer, acabem suant la cansalada! L’entorn, això sí, bé es mereix la caminata.

El temple Engaku-ji és conegut pel Shariden, al sub-temple Shozoku-in, que allotja la dent de Buda i és Tresor Nacional per la seva arquitectura zen. Només obre per Any Nou, així que ens quedem amb les ganes… Amb prou feines el podem veure, de lluny i des d’una reixa!
El següent temple que visitem és Tokei-ji, el “temple del divorci” que data de 1285. El sobrenom li ve perquè en l’època en que només els homes podien demanar el divorci, si una dona passava 3 anys en aquest “temple-refugi”, se li permetia demanar-lo també. Aquesta llei sortosament va canviar el 1873.
Potser per la saturació de temples que portem, potser per la calor que fa o potser perquè definitivament se’ns acaba girant el cervell, acabem decidint fer a peu la “ruta del Daibutsu”, enlloc d’agafar algun mitjà motoritzat. Total, que ara sí que acabem suant i saltant com cabretes per un camí boscós entre muntanyes que, durant 3 km (hora i mitja, cap a dues hores), ens acaba acostant de ple al Gran Buda. Molt bucòlic i espiritualment reconfortant, això sí, però la semarreta acaba xopa! I la cara de tontos (més encara) se’ns queda en veure tots els autocars aparcats al costat del recinte del Daibutsu!

El Daibutsu o Gran Buda és el motiu principal pel qual la major part de visitants venim a Kamakura. Es tracta d’una estàtua de bronze de 13,5 metres d’alçada que data de 1232 i representa l’Amida Buda. I realment impressiona!
Morts de gana i de calor, afrontem el que serà el nostre darrer temple a Kamakura: el Hase-Dera on, a banda de la reconeguda Kannon (bosatsu de la misericòrdia) d’11cares, ens impressiona especialment el pabelló dedicat a Jizo, el guardià dels nens, rodejat de petites figures de nens avortats o morts. Una mica de “mal rotllo” just abans de dinar…

Donem per acabada la visita a Kamakura i, després de dinar uns udon ben bons a la mateixa estació (fora d’hores perquè ja se’ns han fet ben bé les 16!), ens enfilem al tren de tornada cap a Tokyo. Abans d’arribar-hi ens aturem a la que és la segona ciutat més gran del país. Alguns l’han definit com l’Hospitalet del Japó
, però a nosaltres ens enlluerna amb la seva zona portuària reurbanitzada completament (Minato Mirai 21), amb l’edifici més alt del Japó (Landmark Tower, 296 m.) i amb la rebuda que ens dispensa un responsable de l’Oficina de Turisme de la ciutat: després de respondre amablement a una enquesta ens obsequia amb un estri que resulta ser un netejador de cera per les orelles!!!. Tot un amor…
Se’ns acaba fent fosc a Yokohama, buscant la millor llum de la posta de sol per practicar una mica de fotografia arquitectònica… sense gaire èxit, la veritat. Una estona més de tren i arribem de nou a Tokyo, cansats i, com que hem dinat tan tard, sense gaire gana. N’hi ha que no perdonem cap àpat, o sigui que acabem gaudint d’un (sorprenentment bo) sashimi en un típic restaurant amb taules baixes a la zona d’Asakusa. Just al costat del ryokan, per poder agafar el llit de seguida (bé, el futon…). I ja el podem agafar ràpid, ja, perquè demà ens toca matinar de debò… A les 4:30 a.m. sona el despertador. El motiu? La visita al mercat de Tsukiji!!

gener 4, 2010 a 5:18 pm
Hola Jordi!
Feliz año para ti también! es un placer saber de gente que también esta dando la vuelta al mundo….hacia donde vas? nosotros ahora vamos hacia Nueva Zelanda.
También te hemos incluido entre nuestros link, estamos en contacto.
Un saludo
gener 5, 2010 a 11:47 am
Hola Álvaro! Ojalá estuviera dando la vuelta al mundo, jejeje… Desgraciadamente (o no?) estoy en Barcelona esperando la próxima oportunidad para escaparme a algún sitio… México quizás? Por ahora muriéndome de envidia viendo a los valientes que lo dejáis todo (al menos temporalmente) para seguir un sueño. Encantado de saber de ti/vosotros!