Avui, ja més descansats, hem volgut dedicar el dia a Tokyo. Per començar hem agafat forces amb un bon esmorzar japonès al mateix ryokan: sopeta, arròs amb alga nori, encurtits, peix a la planxa, una mica de te i un cafè aigualit per rematar-ho. Tot boníssim i la mar de sa. Amb l’estómac content de bon matí, ens hem enfilat a la línia Yamanote (línia circular de tren que passa pels llocs més interessants del centre de la ciutat) i ens hem dirigit cap a Shinjuku.

Aquesta és una de les estacions més concorregudes del món, amb més de 3 milions de passatgers diaris! Hem sortit cap a l’oest de l’estació i hem visitat les oficines del Govern Metropolità de Tokio, un edifici de 48 plantes dissenyat per Tange Kenzo. Aquest edifici disposa de dues torres simètriques que ofereixen unes vistes espectaculars de la ciutat. Fins i tot diuen que en dies clars es pot veure el Fuji. Nosaltres no l’aconseguim veure per més que ens hi esforcem…

Després de passejar per Shinjuku, ens hem dirigit caminant cap al santuari Meiji. Déu n’hi do amb la passejadeta, perquè el que sobre el mapa semblaven quatre carrers, a l’hora de la veritat s’ha convertit en una bona marató. Això sí, hem pogut aprofitar per gaudir de les màquines de begudes que et trobes per tot el país als llocs més impensables.

Un bon reconstituent de vitamina C i a seguir caminant! El de Meiji és el santuari sintoista més important de Tokyo, i on hi ha enterrat l’emperador Meiji (que va regnar entre 1868 i 1912) i la seva dona, l’emperadriu Shoken. Amb aquest santuari hem pogut notar algunes de les diferències entre els temples (budistes) i els santuaris (sintoistes).

A continuar caminant toca, i ens dirigim cap a la zona comercial d’Omotesando, una de les vies comercials al meu gust més elegants de la ciutat. Tot un seguit de primeres marques al carrer principal, i uns carrers secundaris amb un cert regust bohemi a la japonesa. Tot molt cool i interessant. Ens hi trobem tant a gust (i ens morim tant de gana i de cansament!), que dinem en un restaurantet modernillo rodejats de japonesetes fashion i a la última. El Born a la japonesa, vaja!

A la tarda continua la passejada per Tokyo i ens dirigim a un dels barris més famosos de la ciutat: Shibuya. La seva cruïlla de carrers s’ha filmat mil vegades, i el trànsit de peatons és per estressar al més tranquil!

Marees de gent a la dreta, marees de gent a l’esquerra, megafonies a tot volum i un Starbucks ple a vessar i amb unes vistes privilegiades del carrer. Qui m’havia de dir que renunciaria als meus principis i entraria per primera vegada a un Starbucks i provaria un cafè… en gelatina!!

Passem la tarda embadalits per l’espectacle humà i comercial de Shibuya i, quan n’acabem farts, posem rumb cap a un altre dels barris famosos de Tokyo: Roppongi, un dels més nous de la ciutat, amb la construcció a la dècada dels 90 de Roppongi Hills, una “ciutat dins de la ciutat”, plena d’oficines, comerços, cinemes, galeries d’art, apartaments,… i fins i tot una de les aranyes gegants de Louise Bourgeois (com la que hi ha al Guggenhim de Bilbao!).

I per acabar de completar el dia i fer-lo del tot rodó, ens deleitem amb un fantàstic sopar a base de yakitori en tota una institució del barri: Namban-tei. No cal dir que el menjar és boníssim, el tracte immillorable i estar asseguts a la barra veient com treballa el cuiner és tot un espectacle. Hi ha millor forma d’acabar un dia com el d’avui?

Bé, potser sí que hi ha una forma… Visitant el Doraemon als estudis de TV Asahi. Ara sí que només queda dir, bona nit i fins demà!