Doncs finalment hem arribat al Japó!!! L’aterratge a Tokyo ha anat com una seda i cap a les 9:00 hora local tocàvem terra a l’aeroport de Narita. Des d’allà, cap a l’estació de JR, on hem activat el nostre JR Pass pels propers 14 dies i al cap d’una petita espera ens hem enfilat al Narita Express. Aquest tren ens ha deixat al cap de més o menys una hora a l’estació de Tokyo. Allà, transbord a la línia JR Yamanote fins a Ueno, des d’on hem agafat el metro (Ginza line, 190 JPY) que ens ha deixat tres parades més enllà a Asakusa. És en aquest barri tradicional i popular del nord-est de la ciutat on tenim el nostre hotel. Bé, més ben dit, el nostre ryokan, ja que allà on hem pogut hem optat per aquesta forma d’allotjament. Tot i que el Ryokan Shigetsu Asakusa es troba molt proper a l’estació de metro, ens ha costat una mica trobar-lo carregats amb les maletes, després de les 13 hores de vol i amb el xoc cultural de veure totes les grafies amb caràcters kanji. Després de donar unes voltes pel barri, finalment l’hem trobat en un carreró la mar de mono i tranquil.

La rebuda ha estat d’allò més agradable. Un parell de senyoretes vestides amb un kimono la mar d’elegant ens han rebut amb les seves millors reverències i ens han indicat amablement que el check in no el feien fins a les 15:00. Total, que els hi hem deixat les maletes i també amb el millor dels nostres somriures i els millors dels nostres badalls i bosses als ulls ens hem disposat a “explorar” la ciutat. Per fer-ho fàcil, hem començat pel mateix barri on ens trobem: Asakusa. El monument més important del barri és el temple de Senso-ji, consagrat a Kannon, la deessa budista de la misericòrdia. S’hi arriba a través de la porta de Kaminarimon i pujant per Nakamise-dori, un carrer comercial ple de paradetes de souvenirs i d’artesania i gastronomia local.

El temple ens ha agradat força, però el que més ens ha impressionat és veure que realment hi ha dones que van vestides pel carrer amb el vestit tradicional.Un cop visitat el temple per totes bandes, tot i que no teníem gaire gana i estàvem encara marejats i morts de son pel jet-lag, hem decidit provar de menjar alguna cosa en un local de tempura i kakiage. La veritat és que estava tot molt bo, tot i que fer-nos entendre amb la senyora que amb prou feines sabia quatre paraules d’anglès ha costat déu i ajuda. Això sí, l’”arigato” l’hem utilitzat per activa i per passiva!

Rebentats i morts de son, hem intentat fer una passejada pels carrers del barri, però a mitja tarda hem decidit tornar al ryokan, veure les nostres habitacions i descansar una estoneta. L’habitació està prou bé tot i que de dimensions justetes; el bany encara més justet. Això sí, tot la mar de maco, ben posat i extremadament net. Només entrar a l’habitació ens hem de descalçar, ja que el terra és de tatami. Els futons estan ja preparats per posar-nos a dormir i nosaltres no ens ho pensem dos cops: ens posem el yukata i a descanasar una mica. Clar que la mica es converteix en en unes horetes i a la que ens despertem és hora de sopar. Una dutxa, un plat de soba amb un brou deliciós i una mica de carn i verdures i tornem a fer una volta pels carrers d’Asakusa per veure el temple deSenso-ji de nit. Com canvia tot il·luminat i sense les multituds que el visiten durant el dia! Ara sí, tornem al ryokan morts de son i ens posem al llit, on caiem rodons al primer son. Demà serà un altre dia i esperem recuperar forces per atacar la ciutat més gran del Japó!