Dia 5: 27/8 Kamakura i Yokohama
Publicat per: lavoltaalblog el: novembre 3, 2009
- In: Japó
- 2 Comentaris
Per si ahir no n’haguéssim tingut prou, dediquem avui un segon dia a fer un intensiu sobre temples i santuaris. Aquest cop ens dirigim cap a Kamakura, al sud de Tokyo. Abans, però, no perdonem l’esmorzar del ryokan… és que el viatjar diuen que fa gana!
Kamakura va ser capital del Japó entre 1185 i 1333. Com a resultat, disposa actualment de 19 santuaris sintoistes i 65 temples budistes. Nosaltres, lluny de voler fer la gran marató dels temples del Japó, ens centrarem només en els més importants.
Així doncs, un cop esmorzats, agafem fàcilment el tren amb el nostre JR Pass i, de bon matí, baixem a l’estació de Kita Kamakura. Al costat mateix hi tenim el temple Engaku-ji, important centre zazen (de meditació) des de l’era Meiji. Quan al Japó es parla de temple o santuari, ens referim realment a tot un complex d’edificis i sub-temples. Aquest és el cas d’Engaku-ji, on per fer-ne un recorregut sencer, acabem suant la cansalada! L’entorn, això sí, bé es mereix la caminata.
El temple Engaku-ji és conegut pel Shariden, al sub-temple Shozoku-in, que allotja la dent de Buda i és Tresor Nacional per la seva arquitectura zen. Només obre per Any Nou, així que ens quedem amb les ganes… Amb prou feines el podem veure, de lluny i des d’una reixa!
El següent temple que visitem és Tokei-ji, el “temple del divorci” que data de 1285. El sobrenom li ve perquè en l’època en que només els homes podien demanar el divorci, si una dona passava 3 anys en aquest “temple-refugi”, se li permetia demanar-lo també. Aquesta llei sortosament va canviar el 1873.
Potser per la saturació de temples que portem, potser per la calor que fa o potser perquè definitivament se’ns acaba girant el cervell, acabem decidint fer a peu la “ruta del Daibutsu”, enlloc d’agafar algun mitjà motoritzat. Total, que ara sí que acabem suant i saltant com cabretes per un camí boscós entre muntanyes que, durant 3 km (hora i mitja, cap a dues hores), ens acaba acostant de ple al Gran Buda. Molt bucòlic i espiritualment reconfortant, això sí, però la semarreta acaba xopa! I la cara de tontos (més encara) se’ns queda en veure tots els autocars aparcats al costat del recinte del Daibutsu!
El Daibutsu o Gran Buda és el motiu principal pel qual la major part de visitants venim a Kamakura. Es tracta d’una estàtua de bronze de 13,5 metres d’alçada que data de 1232 i representa l’Amida Buda. I realment impressiona!
Morts de gana i de calor, afrontem el que serà el nostre darrer temple a Kamakura: el Hase-Dera on, a banda de la reconeguda Kannon (bosatsu de la misericòrdia) d’11cares, ens impressiona especialment el pabelló dedicat a Jizo, el guardià dels nens, rodejat de petites figures de nens avortats o morts. Una mica de “mal rotllo” just abans de dinar…
Donem per acabada la visita a Kamakura i, després de dinar uns udon ben bons a la mateixa estació (fora d’hores perquè ja se’ns han fet ben bé les 16!), ens enfilem al tren de tornada cap a Tokyo. Abans d’arribar-hi ens aturem a la que és la segona ciutat més gran del país. Alguns l’han definit com l’Hospitalet del Japó 
, però a nosaltres ens enlluerna amb la seva zona portuària reurbanitzada completament (Minato Mirai 21), amb l’edifici més alt del Japó (Landmark Tower, 296 m.) i amb la rebuda que ens dispensa un responsable de l’Oficina de Turisme de la ciutat: després de respondre amablement a una enquesta ens obsequia amb un estri que resulta ser un netejador de cera per les orelles!!!. Tot un amor…
Se’ns acaba fent fosc a Yokohama, buscant la millor llum de la posta de sol per practicar una mica de fotografia arquitectònica… sense gaire èxit, la veritat. Una estona més de tren i arribem de nou a Tokyo, cansats i, com que hem dinat tan tard, sense gaire gana. N’hi ha que no perdonem cap àpat, o sigui que acabem gaudint d’un (sorprenentment bo) sashimi en un típic restaurant amb taules baixes a la zona d’Asakusa. Just al costat del ryokan, per poder agafar el llit de seguida (bé, el futon…). I ja el podem agafar ràpid, ja, perquè demà ens toca matinar de debò… A les 4:30 a.m. sona el despertador. El motiu? La visita al mercat de Tsukiji!!
Dia 4: 26/8 Escapada a Nikko.
Publicat per: lavoltaalblog el: novembre 3, 2009
- In: Japó
- Feu un comentari
Després de dedicar tot el dia d’ahir a visitar part de Tokyo, avui hem decidit allunyar-nos una mica de la gran ciutat i anar a la recerca d’una mica de pau i tranquil·litat (almenys tanta com ens sigui possible en un país amb gairebé 130 milions d’habitants). Totes les referències ens dirigien cap a Nikko, o sigui que ja ens veieu de bon matí anant a agafar el tren amb les lleganyes encara posades. Després de no poques combinacions de trens i metros, hem aribat al nostre destí. El primer que sorprèn en arribar a Nikko és la seva estació de tren, la més antiga del Japó oriental, l’edifici de la qual va ser projectat per Frank Lloyd Wright el 1915.
A Nikko trobem tot un conjunt de temples i mausoleus que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat. A mitjans del segle VIII el sacerdot budista Shodo Shonin ja va fundar una primera ermita en aquest indret i, més tard, el clan Tokugawa va escollir Nikko per instal·lar-hi el mausoleu de Tokugawa Ieyasu. Tota una demostració de poder i ostentació de la família que, durant dos segles i mig, fou l’àrbitre suprem del poder al Japó. En definitiva, quelcom semblant a un parc temàtic de temples budistes…
Comencem la visita pel temple de Rinno-ji, el més antic dels temples de Nikko, i reconegut pel Sanbutsu-do o Pabelló dels Tres Budes, i el Sorinto, un pilar de bronze que es diu allotja 1.000 volums de sutres (escriptures budistes) i és un símbol de la pau mundial.
El següent que visitem és el santuari Tosho-gu, dedicat a Tokugawa Ieyasu (1543-1616), estratega i gran polític que fundaria la dinastia que gobernaria el Japó durant 250 anys i seria l’encarregat de portar la capital del país a Edo (actual Tokyo).
En aquest santuari, on tot el que es pot decorar ho està i sense escatimar mitjans, destaquen la recarregada porta Yomeimon, la pagoda de cinc pisos i l’estable sagrat que acull el famós relleu dels tres micos savis, que representen tres principis del budisme Tendai.
Els dos últims temples que visitem són el santuari Futara-san i el santuari Taiyuin-byo. Aquest últim és el mausoleu de Tokugawa Iemitsu, el nét de Ieyasu, potser fins i tot més sublim que el del seu avi, ja que a la bellesa i decoració pròpia de l’arquitectura del santuari s’hi afegeix la tranquil·litat i bellesa de l’entorn natural. Potser en aquesta valoració ha influït de ben segur el fet que en el moment de visitar Tosho-gu, estava a vessar de gent i en canvi, en aquest últim, gairebé estàvem sols…
Arribats a aquest punt, l’estómac ja ens fa rau-rau, així que decidim baixar cap al poble de Nikko a dinar. De camí ens aturem a fer unes quantes fotos al pont Shinkyo, el lloc on, segons la llegenda, Shodo Shonin va creuar el riu sobre dues serps gegants. Val a dir que, si bé el pont original data de 1636, per a ús del shogun i dels missatgers imperials, l’actual és una reconstrucció de 1907.
Dinem al restaurant Hippari Dako, segons la guia “tota una institució entre els viatgers estrangers”. Potser això és el pitjor del local, perquè pel que fa al menjar, gaudim de la fantàstica senzillesa d’un enorme plat de noodles i uns gyoza i yakitoris a compartir. Fem una darrera volta sense més interès pel poble de Nikko i, amb la panxa plena, ja podem afrontar el viatge de tornada a Tokyo.
Un cop a Tokyo, aprofitem el que queda de tarda per descobrir la part est de Shinjuku, “el lloc on Tokyo es diverteix”. Sales de pachinko, cinemes, grans magatzems i locals de dubtosa reputació suposen tot un contrast a la serenor de què hem gaudit durant tot el matí a Nikko. Potser per aquest contrast o potser perquè estem rebentats, decidim tornar relativament aviat al Ryokan Shigetsu per descansar i recuperar forces per l’endemà. Queden encara molts dies per endavant…
Dia 3: 25/8 Primer dia sencer a Tokyo.
Publicat per: lavoltaalblog el: setembre 10, 2009
- In: Japó
- Feu un comentari
Avui, ja més descansats, hem volgut dedicar el dia a Tokyo. Per començar hem agafat forces amb un bon esmorzar japonès al mateix ryokan: sopeta, arròs amb alga nori, encurtits, peix a la planxa, una mica de te i un cafè aigualit per rematar-ho. Tot boníssim i la mar de sa. Amb l’estómac content de bon matí, ens hem enfilat a la línia Yamanote (línia circular de tren que passa pels llocs més interessants del centre de la ciutat) i ens hem dirigit cap a Shinjuku.
Aquesta és una de les estacions més concorregudes del món, amb més de 3 milions de passatgers diaris! Hem sortit cap a l’oest de l’estació i hem visitat les oficines del Govern Metropolità de Tokio, un edifici de 48 plantes dissenyat per Tange Kenzo. Aquest edifici disposa de dues torres simètriques que ofereixen unes vistes espectaculars de la ciutat. Fins i tot diuen que en dies clars es pot veure el Fuji. Nosaltres no l’aconseguim veure per més que ens hi esforcem…
Després de passejar per Shinjuku, ens hem dirigit caminant cap al santuari Meiji. Déu n’hi do amb la passejadeta, perquè el que sobre el mapa semblaven quatre carrers, a l’hora de la veritat s’ha convertit en una bona marató. Això sí, hem pogut aprofitar per gaudir de les màquines de begudes que et trobes per tot el país als llocs més impensables.
Un bon reconstituent de vitamina C i a seguir caminant! El de Meiji és el santuari sintoista més important de Tokyo, i on hi ha enterrat l’emperador Meiji (que va regnar entre 1868 i 1912) i la seva dona, l’emperadriu Shoken. Amb aquest santuari hem pogut notar algunes de les diferències entre els temples (budistes) i els santuaris (sintoistes).
A continuar caminant toca, i ens dirigim cap a la zona comercial d’Omotesando, una de les vies comercials al meu gust més elegants de la ciutat. Tot un seguit de primeres marques al carrer principal, i uns carrers secundaris amb un cert regust bohemi a la japonesa. Tot molt cool i interessant. Ens hi trobem tant a gust (i ens morim tant de gana i de cansament!), que dinem en un restaurantet modernillo rodejats de japonesetes fashion i a la última. El Born a la japonesa, vaja!
A la tarda continua la passejada per Tokyo i ens dirigim a un dels barris més famosos de la ciutat: Shibuya. La seva cruïlla de carrers s’ha filmat mil vegades, i el trànsit de peatons és per estressar al més tranquil!
Marees de gent a la dreta, marees de gent a l’esquerra, megafonies a tot volum i un Starbucks ple a vessar i amb unes vistes privilegiades del carrer. Qui m’havia de dir que renunciaria als meus principis i entraria per primera vegada a un Starbucks i provaria un cafè… en gelatina!!
Passem la tarda embadalits per l’espectacle humà i comercial de Shibuya i, quan n’acabem farts, posem rumb cap a un altre dels barris famosos de Tokyo: Roppongi, un dels més nous de la ciutat, amb la construcció a la dècada dels 90 de Roppongi Hills, una “ciutat dins de la ciutat”, plena d’oficines, comerços, cinemes, galeries d’art, apartaments,… i fins i tot una de les aranyes gegants de Louise Bourgeois (com la que hi ha al Guggenhim de Bilbao!).
I per acabar de completar el dia i fer-lo del tot rodó, ens deleitem amb un fantàstic sopar a base de yakitori en tota una institució del barri: Namban-tei. No cal dir que el menjar és boníssim, el tracte immillorable i estar asseguts a la barra veient com treballa el cuiner és tot un espectacle. Hi ha millor forma d’acabar un dia com el d’avui?
Bé, potser sí que hi ha una forma… Visitant el Doraemon als estudis de TV Asahi. Ara sí que només queda dir, bona nit i fins demà!
Dia 2: 24/8 Tokyo: presa de contacte.
Publicat per: lavoltaalblog el: agost 27, 2009
- In: Japó
- 2 Comentaris
Doncs finalment hem arribat al Japó!!! L’aterratge a Tokyo ha anat com una seda i cap a les 9:00 hora local tocàvem terra a l’aeroport de Narita. Des d’allà, cap a l’estació de JR, on hem activat el nostre JR Pass pels propers 14 dies i al cap d’una petita espera ens hem enfilat al Narita Express. Aquest tren ens ha deixat al cap de més o menys una hora a l’estació de Tokyo. Allà, transbord a la línia JR Yamanote fins a Ueno, des d’on hem agafat el metro (Ginza line, 190 JPY) que ens ha deixat tres parades més enllà a Asakusa. És en aquest barri tradicional i popular del nord-est de la ciutat on tenim el nostre hotel. Bé, més ben dit, el nostre ryokan, ja que allà on hem pogut hem optat per aquesta forma d’allotjament. Tot i que el Ryokan Shigetsu Asakusa es troba molt proper a l’estació de metro, ens ha costat una mica trobar-lo carregats amb les maletes, després de les 13 hores de vol i amb el xoc cultural de veure totes les grafies amb caràcters kanji. Després de donar unes voltes pel barri, finalment l’hem trobat en un carreró la mar de mono i tranquil.
La rebuda ha estat d’allò més agradable. Un parell de senyoretes vestides amb un kimono la mar d’elegant ens han rebut amb les seves millors reverències i ens han indicat amablement que el check in no el feien fins a les 15:00. Total, que els hi hem deixat les maletes i també amb el millor dels nostres somriures i els millors dels nostres badalls i bosses als ulls ens hem disposat a “explorar” la ciutat. Per fer-ho fàcil, hem començat pel mateix barri on ens trobem: Asakusa. El monument més important del barri és el temple de Senso-ji, consagrat a Kannon, la deessa budista de la misericòrdia. S’hi arriba a través de la porta de Kaminarimon i pujant per Nakamise-dori, un carrer comercial ple de paradetes de souvenirs i d’artesania i gastronomia local.
El temple ens ha agradat força, però el que més ens ha impressionat és veure que realment hi ha dones que van vestides pel carrer amb el vestit tradicional.Un cop visitat el temple per totes bandes, tot i que no teníem gaire gana i estàvem encara marejats i morts de son pel jet-lag, hem decidit provar de menjar alguna cosa en un local de tempura i kakiage. La veritat és que estava tot molt bo, tot i que fer-nos entendre amb la senyora que amb prou feines sabia quatre paraules d’anglès ha costat déu i ajuda. Això sí, l’”arigato” l’hem utilitzat per activa i per passiva!
Rebentats i morts de son, hem intentat fer una passejada pels carrers del barri, però a mitja tarda hem decidit tornar al ryokan, veure les nostres habitacions i descansar una estoneta. L’habitació està prou bé tot i que de dimensions justetes; el bany encara més justet. Això sí, tot la mar de maco, ben posat i extremadament net. Només entrar a l’habitació ens hem de descalçar, ja que el terra és de tatami. Els futons estan ja preparats per posar-nos a dormir i nosaltres no ens ho pensem dos cops: ens posem el yukata i a descanasar una mica. Clar que la mica es converteix en en unes horetes i a la que ens despertem és hora de sopar. Una dutxa, un plat de soba amb un brou deliciós i una mica de carn i verdures i tornem a fer una volta pels carrers d’Asakusa per veure el temple deSenso-ji de nit. Com canvia tot il·luminat i sense les multituds que el visiten durant el dia! Ara sí, tornem al ryokan morts de son i ens posem al llit, on caiem rodons al primer son. Demà serà un altre dia i esperem recuperar forces per atacar la ciutat més gran del Japó!
Dia 1: 23/8 Inici de viatge.
Publicat per: lavoltaalblog el: agost 26, 2009
- In: Japó
- 2 Comentaris
Doncs finalment ha arribat el gran dia… Com que avui no hi havia qui dormís de nervis, ens hem llevat ben d’hora i cap a l’aeroport falta gent. El vol amb Finnair ha sortit puntualment a les 10:00 i ha arribat unes 4 hores més tard (15:00 hora local finlandesa) a l’aeroport de Helsinki. Un cop allà, i després d’una curta espera, hem agafat el vol que sortia a les 17:20 cap a Tokio. Com sempre en aquests vols tan llargs, el viatge s’ha fet etern, però el “martiri” ha valgut la pena… nou hores més tard (9:05 hora local japonesa) aterràvem a l’aeroport de Narita a Tokio!! A més, el viatge ens ha permès veure el sol de mitjanit, repassar les guies, veure un parell de pel·lícules i fins i tot aprendre nocions bàsiques de japonès amb un programa interactiu. Ara, a part de “sushi” i “arigato”, ja sabem comptar fins a 10!!!
Preparatius Japó (III): guies
Publicat per: lavoltaalblog el: agost 20, 2009
- In: Japó
- Feu un comentari
A vegades, massa informació pot acabar marejant… Recopilant totes les guies, llibres i revistes que hem anat consultant aquests dies, veig que déu n’hi do tot el que he anat acumulant… Com ho hagi de carregar tot a la maleta!!
Les que m’emportaré segur, són la Lonely Planet (com no!) i la del País Aguilar. Totes dues són un “must” en els meus viatges (i en els de molta gent més!). De la LP m’agrada la gran quantitat de dades pràctiques que aporta; ja pots estar al poblet més perdut del món, que segur que et donen una pista sobre què fer, on dormir i on menjar. L’utilitzo sobretot durant el viatge. La del País Aguilar, m’agrada com a lectura prèvia al viatge i, sobretot, com a recordatori en imatges dels llocs visistats, un cop ja a casa. Vaja, que totes dues es complementen la mar de bé entre elles!
Ja posats, i com que sóc molt “novatillo” encara amb això del blog, provaré d’afegir una enquesta a veure què en surt… Allà va…
Preparatius Japó (II)
Publicat per: lavoltaalblog el: agost 20, 2009
- In: Japó
- Feu un comentari
Fa un parell de dies vam estar sopant amb en Pere, que justament acabava de tornar del Japó (després de sobreviure a tifons i terratrèmols!). Ens va posar al dia de tot el que havien estat visitant i ens va passar un grapat d’informació… Ara mateix tinc la casa plena de mapes, plànols i tríptics de tota mena… La veritat és que en ha donat moltes pistes i informació molt útil que de ben segur ens anirà molt bé un cop estiguem allà. Gràcies Pere!!
Ara ja sabem on menjar el millor sushi, com sortir de les estacions de tren sense passar més de mitja hora donant voltes, quin és el millor onsen per relaxar-nos després de pujar al telefèric (i al vaixell pirata!) de Hakone i quina utilitat donar-li al chorrito d’aigua del WC…
Preparatius
Publicat per: lavoltaalblog el: agost 18, 2009
- In: Japó
- Feu un comentari
Doncs ja només queden uns pocs dies per marxar al Japó. Diumenge 23 agafem el vol de Finnair cap a Tokio (via Helsinki). Seran 16 dies que esperem plens de sorpreses (agradables) i de noves experiències. Intentaré mantenir el blog al dia, però de moment aquí deixo l’itinerari que seguirem. Estarem menys dies dels què en un prncipi hauríem volgut, però esperem veure el més important del Japó o, si més no, el just per voler-hi tornar en una segona oportunitat. Allà va l’itinerari (almenys, la previsió d’aquest; ja se sap… al final sempre hi ha modificacions sobre la marxa):
Dia 1 (23/VIII): En ruta
Dia 2 (24/VIII): Arribada a Tokio
Dia 3 (25/VIII): Tokio
Dia 4 (26/VIII): Tokio (i excursió a Nikko)
Dia 5 (27/VIII): Tokio (i excursió a Kamakura i Yokohama)
Dia 6 (28/VIII): Tokio
Dia 7 (29/VIII): Tokio – Hakone
Dia 8 (30/VIII): Hakone – Takayama
Dia 9 (31/VIII): Takayama – Shirakawa-go – Kanazawa
Dia 10 (1/IX): Kanazawa – Kioto
Dia 11 (2/IX): Kioto
Dia 12 (3/IX): Kioto (i excursió a Nara i Fushimi Inari)
Dia 13 (4/IX): Kioto
Dia 14 (5/IX): Kioto – Okayama – Hiroshima – Myajima
Dia 15 (6/IX): Miyajima – Himeji – Kobe – Osaka
Dia 16 (7/IX): Osaka – BCN
Tarja d’embarcament
Publicat per: lavoltaalblog el: agost 14, 2009
Començo aquest blog sense saber gaire bé on em portarà. D’entrada pretén ser un mirall de les impressions recollides ens els meus viatges, però al mateix temps no descarto incloure-hi alguna pinzellada fora de context. El bitllet és gratuït, però el recorregut encara està per fer. Caldrà veure si arribem a bon port o pel contrari embarranquem a la primera de canvi. Les il·lusions i les ganes són moltes; l’equipatge és lleuger i la companyia s’espera inmillorable. A partir d’aquí doncs, només acomodar el seient i arrencar motors. Bon viatge!
